Amb la desaparició de Jacques Delors, la Unió Europea perd un dels seus arquitectes i la ciutadania europea un dels seus grans referents, un d'aquells polítics excepcionals que deixen empremta pel seu afany i pels seus èxits.
Home de profundes conviccions i de formació mounierista, va arribar a la Presidència de la Comissió gairebé sense voler, però immediatament es va convertir en un gran impulsor del projecte europeu.
El seu afany a posar dret el mercat únic i el seu informe per aconseguir la moneda única com a exemple de les grans realitzacions de la Unió Europea entre 1985 i 1995, anys en què presidí la Comissió Europea, li atorguen un lloc de privilegi a la història europea al mateix nivell que els fundadors de la Comunitat Europea. Va ser una “dècada prodigiosa”, com l'han qualificada alguns, que no hagués existit sense la complicitat que Delors va aconseguir de tots els dirigents polítics europeus de llavors.
Impulsor també del programa Erasmus, Delors va ser, sobretot, un home d'acció disposat a promoure tot allò que conduís a una Europa unida, a una Europa econòmicament poderosa i preparada per exercir un paper de lideratge a l'escena internacional. La seva memòria quedarà lligada per sempre als moments més crucials i exitosos de la construcció europea. Delors va contribuir també decisivament tant a l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Europea el 1985 com a dotar els fons estructurals de grans sumes de diners que van coadjuvar decisivament el desenvolupament del nostre país.
Avui és un dia trist per a Europa, hem perdut un dels grans, un polític compromès i resoludament convençut que només hi ha un futur per a Europa, el de la unitat.